dimecres, 17 de juliol de 2013

La reina sense corona

Volia saber què hi havia del cert en aquella llegenda que deia que, Pirineu endins, muntanya amunt, hi havia una reina destronada que, des de feia centúries, plorava amargament la pèrdua de la seva corona.

Després de caminar en la foscor, a trenc d'alba, es pot contemplar
el paisatge pirinenc que s'obre tot pujant de la Besurta (Benasc - Aragó) 

Havia sentit, en històries vora el foc, que era una reina que vivia en un palau de gel, més amunt dels tres mil metres, entre els espadats del massís que duia el seu nom, el Massís de la Maladeta, darrer vestigi onomàstic del poder i atracció que un cop va tenir i exercir.

Des del Portilló Superior, l'espectacular glacera de l'Aneto i el seu cim piramidal al fons,
enguany, estranyament, amb força neu encara en aquesta època de l'any

En virar el nostre camí, enmig de la glacera, començo a entendre la tristesa que assola l'antiga reina del gel. Mentre centenars d'excursionistes segueixen, camí recte, per anar a retre pleitesia al nou rei dels Pirineus, l'Aneto, pel camí de la Maladeta, només nosaltres, i algun altre excursionista escadusser, seguim el camí que ens durà a l'antic tron pirinenc.

Des del bell mig de la glacera, la solitud es veu amplificada i hom es veu minúscul
davant l'exhultant mur, aparentment inexpugnable, que formen el trident de 

Pico de Coronas (3.298 mts), del Medio (3.340 mts) y Maldito (3.350 mts)

I assolim el coll anomenat Maldito, des d'on se'ns presenta una vista inoblidable. La vall de Cregüeña amb el seu "ibón" d'alçada. Descobert aquest llac ocult entre cingleres, se'm fan certes, davant dels ulls, les històries de les llàgrimes de pena vessades per la reina Maladeta. Cauen per la banda de Cregüeña, creant aquest estany, i davallen per la vall del mateix nom, fins a trobar el riu Ésera.

L'arribada al Collado Maldito, a 3.200 metres, és de pell de gallina.
Se'ns descobreix l'Ibón de Cregüeña, encara mig glaçat, d'una bellesa esfereïdora

I al vessant oposat de Cregüeña, l'Aneto i sa glacera ens revelen el segon motiu de la pena de la Maladeta. Ella fou, durant anys, senyora dels Pirineus, de tota la serralada, la més alta pica. Fins que cent metres escassos, li arrabassaren aquest títol, la seva corona, i la seva supremacia.

L'Aneto s'enduia la més alta glòria i la nova corona pirinenca, així com els desitjos i anhels de tots els excursionistes, escaladors i somiatruites de les més altes alçades, deixant caure en l'oblit la que abans fou la més cobejada cima.

Des del cim del Pico Abadías (3.271 mts), ja a la cresta de la Maladeta, es contempla, 
meravellosa i aquest any força nevada, la totalitat de la glacera de l'Aneto

Defensors de causes perdudes i enyorats de l'excursionisme d'èpoques pretèrites, volem fer la nostra ofrena a aquella vella reina, a aquella bella monarca ja sense corona. Crestegem per entre els seus estreps de roca, aferrats al seu cos de pedres mil·lenàries, tocant els 3.300 metres d'alçada, per entre les seves aèries entranyes.

Des del Pico Abadías es pot observar part de la llarga cresta
que ens durà al cim del Pico de la Maladeta, que treu el l'enlairat caparró al fons a la dreta

I des del capdamunt del seu cim, agraïda la Maladeta, ens ofereix, en recompensa a la nostra insistència a no deixar-la caure en l'oblit i la total absència, una panoràmica espectacular sobre la part més occidental del seu massís, i més enllà en els Pirineus, l'antic seu regne, a on ella manava des del seu palau de gel, entre glaceres perpètues.

Des del cim de la Maladeta, cap a ponent, es contempla al nus de tres mils que la sentinellen:
Pico de la Rimaya, Cordier, Sayó, Mir, Bondidier, y la Muela, Diente y Pico de Alba

L'embadaliment davant el magne espectacle de cims, neus i glaceres, però, no evita que captem el darrer motiu de la inesgotable pena de la Maladeta. Malgrat l'any excepcional de neus i freds que ens ha deparat enguany la primavera, ella sap, ella nota, ella veu que, any rere any, s'està esprimatxant el gel de la seva glacera. El seu palau de gel es desfà sense volta enrere. 

L'actual rei dels Pirineus, l'Aneto (3.404 mts), des del cim de la Maladeta (3.308 mts)

És llavors quan, avistant des del cim de la Maladeta les llargues processons d'excursionistes, llunyans i formiguejants, enfebrats pel sostre pirinenc de l'Aneto; en la solitud de la pica que un dia fou envejada monarca, amb un palau glacial esplèndid i no en ruïnes de desgel i morrenes a cel obert, com el que és ara; nosaltres ens declarem vassalls de la que sentim la nostra muntanya reina.

Tots junts, ens abracem en cercle, formant una corona humana al capdamunt de la Maladeta, i així, recuperem la seva corona perduda, efímera com son regnat de muntanya cimbellera, caduca com el glaç condemnat de sa gelera.

39 comentaris:

  1. M'has fet venir ganes de pujar la Maladeta i que li donin pel sac a l'Aneto! Home, és un dels cims coneguts, i sempre objectiu, és clar. Veurem les oportunitats que hi ha de poder-la fer, però igual que em diuen a mi quan faig ressenyes de llibres, et dic: me l'apunto per properes excursions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XEXU: Així es parla! L'Aneto a prendre pel...! Bé, entenc que si no l'has pujat el vulguis fer, és més, jo diria que l'has de fer, però prepara't a un camí que és un pedregar abans d'arribar als Portillons. El primer cop que el vaig fer vaig dir que mai més, que era un cim poc agraït. I de fet, no hi he tornat excepte si compto la pujada per la canal Estasen (que pots trobar la història resumida a la resposta de la Yáiza... és que em dirà que em repeteixo!).

      Abans de fer la Maladeta, però, hauries d'entrenar una mica la progressió en crestes! I una molt bona opció és la que faig aquest cap de setmana que me'ls enduc a que practiquin una mica el crestejar tot pujant a Les Agudes (Montseny) per la Cresta de Castellets. Divertida i prou assequible per la gent que s'inicia en el món de les crestes! Apunta-te-la també!

      Elimina
    2. Per estalviar-se el pedregar a certa altura (abans de baixar capa les pedres) cal tirar cap a l'esquerra i deixar-se la canal. Surts al mateix Portilló. Vam tenir la sort de coincidir amb un grup guiat que quan anàvem a tirar pel camí normal ens va aconsellar anar pel costat sent tot camí.

      Elimina
    3. JORDI: Doncs gràcies per les indicacions! Me les apunto per si mai em torno a enlairar per aquells territoris!

      Elimina
  2. ostres porquet
    es com un conte per abans d'anar a dormir
    avui sonmiare amb reines, gel, muntanyes i excursionistes
    uuff...quina gentada amb aquesta calor
    jajajajajja

    gracies per fer-ho tant maco

    un bes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. SARGANTANA: Espero doncs que gaudissis d'uns bons somnis acompanyada de tota aquesta gentada! Gràcies a tu pel teu comentari i, evidentment, per la teva besada!

      Elimina
  3. Llegir-te sempre emociona.
    Una abraçada de les abraçades que et devia des de fa molts dies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. FANAL BLAU: I que passis tu per aquest racó meu tambñe m'emociona Fanalet. T'abraço jo també.

      Elimina
  4. M'has fet venir ganes de beure'm un granisat ! Unes fotos precioses

    ResponElimina
    Respostes
    1. LORETO Doncs jo t'hi acompanyaré. Gràcies!

      Elimina
  5. M'has emocionat a mi també, m'imagino que la reina devia plorar de gratitud... que bonic aquest conte, quina enveja que feu, valents, de trescar per aquestes crestes... :) Bon dia, porquet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. CARME: Gràcies, Carme. No sé si la reina deuria plorar, però jo em vaig emocionar de veritat tot arribant al cim després de fer la cresta. Un espectacle meravellós.

      Elimina
  6. I a mi! Quina preciositat de crònica! I quina enveja!

    ResponElimina
  7. Me'n vaig de vacances al Pirineu amb el meu xicot, repetim tal qual vam fer l'any passat, tornem a Rialp perquè ens va encantar i tots dos odiem la calor de Barcelona.

    Què li anem a fer? Sóc una xicota de muntanya i tot i encantar-me la platja ja no estic tan segura si puc suportar tant de turista anglès creient-se l'amo de la ciutat.

    Nyi :)

    Bon estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. LILY PIGUES: Mira, jo ho tinc molt clar. Cada any que passa sóc menys de platja. Cada cop la tolero menys... calorades, gentades, tornes cansat sense haver fet res...

      Espero que gaudiu d'uns dies fantàstics a Rialp. Molt bona tera i un bon punt de partida per visitar un munt de llocs pallaresos! Us recomano la Vall d'Àssua. És preciosa!

      Elimina
  8. A aquesta reina vull retre vassallatge i desitjar vida eterna a ella i a la seva glacera. Una excursió i un relat esplèndids, felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. CONSOL: Tant de bo la seva glacera pogués ser eterna... però molt em temo que no. Moltes gràcies, Consol!

      Elimina
  9. Home, Porqueeet!! Tanta història per dir que has pujat un (ALTRE) 3000?? Hehehe! La Maladeta la vaig veure... de lluny, que vam fer l'Aneto fa un parell de mesos. Pel que vaig entendre, és habitual haver d'arribar al cim per una canal... no sé si hi ha altres vies o què, però a mi això de les canals no em fa massa gràcia. Almenys amb neu (com era el cas) no m'hi veig gaire. Diguéssim que encara que tingui 98m menys, la dificultat tècnica és més alta, no? Els nostres palillerus, aquell cap de setmana també van fer la Dent d'Alba, que pel que es veu també és molt maca de fer.

    I res, tu, un altre que es dedica a fer-me dentetes de muntanya mentre jo estudio. Entre en XeXu, en Pons i tu em teniu contenta!!! Quan em porteu d'excursió a mi?? Aviam si aquest diumenge puc anar a fer una ferrada i així em faig passar una mica el mono d'activitat física a l'aire lliure. =P
    Enhorabona pel cim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. YÁIZA: Segurament us parlaven de pujar pel Collado de la Rimaya, per la pròpia glacera de la Maladeta (sense passar els Portillons). Allà s'ha de vigilar precisament per la mateixa Rimaya, que pot amagar esquerdes profundes i per la canal que puja al Collado, que es veu que és un xic dreta.

      Nosaltres vam pujar creuant els Portillons, com si anéssim a l'Aneto, però després ens vam desviar seguint les parets de la Maladeta fins al Collado Maldito. D'allà cresteta divertida fins al cim.

      La idea era tornar per la Rimaya, però un company no es va veure amb cor de fer la cresta de la Maladeta i ens va esperar abans de la cresta. Per tant vam haver de tornar per on havíem vingut (fent la cresta 2 cops!).

      Per una altra ocasió quedarà el Collado de la Rimaya, i la resta de pics occidentals del massís. Ja tenim una excursió al cap per mirar de fer-los gairebé tots d'una tirada!

      L'Aneto per la via senzilla és més fàcil... però si et poses per alguna altra banda és bastant més "entretingut"! Fa anys el vaig fer amb neu per la Canal Estasen, veient la posta de sol al cim, tot sols, creuant el pas de Mahoma amb els grampons i fent un bivac sobre la neu a 2.500 metres! Una animalada preciosa!

      Tu estudia que ja tindràs la recompensa en uns mesos!

      Elimina
    2. Pssss! Ull, que ja repapieges com un avi explicant batalletes! Aquesta del bivac a 2500m ja me la sabia, eh! (Hahaha! Faig broma, jo sóc una de les persones que més es repeteix del món... com que no callo, se'm deuen acabar les coses per explicar).
      Crec que t'ho imagines correctament, quan em van assenyalar per on havien pujat la Maladeta en una altra ocasió, encara no havíem passat el Portillón. Em penso que jo triaria el vostre camí.. les canals em fan respecte i les crestes em pugen l'adrenalina!! (això de les canals algun dia ja ho encararé, temps al temps).

      Elimina
    3. YÁIZA: Huas! Ja veus que sóc tot un padrí! Crec que em passa una mica com a tu, que tinc quatre aventures per explicar i m'acabo repetint de mala manera! Com que no vaig fer la mili, ho substitueixo amb altres aventures!

      Si pujar a l'Aneto et va agradar, no dubtis que pujar a la Maladeta t'agradarà més! Molt més solitària i amb una cresta molt i molt guapa. Aèria (sense ser vertiginosa), llargueta, però amb molt bones mans per progressar gaudint!

      Elimina
  10. Quines vistes més fantàstiques, aquesta visió , és un autèntic regal...
    I pobra reina Maladeta, que s'ha vist destronada, segur que us devia agrair la corona que tan gentilment, li vau fer entre tots. Esperem que algun dia no és quedi pas sense glacera i és que fins i tot al Pirineu, la part femenina, de vegades té les de perdre...
    Enhorabona per fer aquests cims tan a prop del cel.
    Petons muntanyencs.

    ResponElimina
  11. Doblement admirat: per l'ascensió, i per la forma en què la contes. Magnífic, com sempre.

    (Dimarts passat, dos amics van pujar a l'Aneto. Jo havia d'acompanyar-los, però no he pogut deixar la feina i m'he quedat amb les ganes. Després de llegir-te, vaig a dir-los que no pagava la pena, que molt millor la Maladeta ;)

    ResponElimina
  12. definitivament que la muntanya et va bé, teva descripció poètica fa que un sembli que ja hi ha estat i et deixa el regust de voler ser-hi, sent partícep de la corona humana

    ResponElimina
  13. Oh, quanta bellesa! I que poèticament que ho expliques. Ho he llegit tres vegades!

    ResponElimina
  14. Qualsevol semblança entre la teva manera de relatar els posts muntanyils entre el teu estil i el meu està clar que es pura coincidència xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. PONS007: En això està la gràcia de la Catosfera... i de la muntanya! Cadascú a la seva manera, però tots les gaudim i les respectem moltíssim!

      Elimina
  15. Unes imatges més que refrescants, porquet. Aquí també tenim dies de caloreta, ara (amb unes nits, això sí, meravellosament fresquetes ;) Imatges refrescants i precioses, com totes les muntanyes que ens presentes.

    ResponElimina
  16. Com trobava en falta aquestes narracions, porquet! Les imatges són brutals i acompanyades de les teves paraules ho fan més de rodó! Tinc mooooltes ganes de fer alguna caminata... fa molt temps que no tasto muntanya! :((

    ResponElimina
  17. Aquest el tinc pendent després de fer l'Aneto. Aquest més que per l'alçada el volia fer primer per fer el famós pas de Mahoma, on em vaig divertir d'allò més fent-ho.

    Per cert que a la Maledata li he sentit dir la mala pu.. perquè sembla que les tempestes han enxampat allà a molta gent.

    ResponElimina
  18. narració i i fotos espectaculars porquet! se't felicita!

    ResponElimina
  19. Quina història més bonica Porquet!!!
    Millor per la reina, sens dubte, només aquells que tinguin el cor pur, amants de les petites coses, podran eixugar-li les llàgrimes i veure els seus regalims!

    Unes fotos precioses!

    ResponElimina
  20. Oooh! És veritat que no té marxa enrere això de la desfeta de la seva glacera? No ho podem saber! I si canvia una mica el clima?

    Pobre Maladeta, destronada per l'Aneto... menys mal que vosaltres l'aneu a veure ;-)

    He posat la pantalla a 200%... m'agrada veure aquestes fotos ben grans, ben grans... queden precioses! ;-))

    ResponElimina
  21. Aquest any hi ha molta neu, de ben cert. Hi vaig ser-hi el 30 de Juny, en un dia magnífic. La Maladeta es veia com una autèntica reina. Algun dia espero poder-hi pujar, a retre-li just vassallatge.

    Salut.

    ResponElimina
  22. Una història que fa goig d'escoltar (bé, en aquest cas, de llegir) acompanyada de les esplèndides fotos d'aquest regne de gel i altura.

    ResponElimina
  23. T'admiro per partida triple, per la teva vitalitat per a aquestes gestes, per la bellesa de les imatges que comparteixes i per l'original forma de implicar-nos en elles.

    Salut i molt bona nit!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  24. M'ha agradat la història, m'ha agradat la delicadesa i la manera com l'has explicat i m'han impressionat les fotografies. Felicitats porquet!

    ResponElimina
  25. Belles paraules escollides per enaltir a una reina sense corona; excursionistes que reteu el vostre vassallatge per tal que son plor quedi apaivagat entre la gelor que l'envolta.
    Porquet aconsegueixes travessar la pantalla amb bells mots que escalen en la ment dels qui et llegim i fins i tot despertes el son dels qui romanem quiets, i ens fas sentir com la necessitat de pujar, tot i ser republicana, i fins i tot jo la veneraria.
    Excel·lent, porquet!!!

    ResponElimina