dimarts, 24 de juliol de 2012

Una d'aventures

Tota clàssica història d'aventures....

Indiana Jones by John Williams on Grooveshark

... comença amb un antic pergamí que conté un mapa dibuixat amb misteriosos símbols i un objectiu encerclat.

Ni GPS ni mapes moderns!

En aquest cas és un dels grans clàssics de les aventures excursionistes pirinenques...
el Monte Perdido i els seus 3.355 metres!

Com a bona clàssica història d'aventures aquesta s'ha d'esdevenir entre paisatges espectaculars i paratges meravellosos.

Vistes de les moles que encloten la Vall d'Ordesa
des de la Senda de los Cazadores a la Faja de Pelay

Sempre hi haurà un moment en que els herois semblaran defallir ja que l'objectiu és veu massa llunyà, massa difícil, impossible d'assolir.

La Vall d'Ordesa i el Monte Perdido des de la Faja de Pelay

I quan sembla que ja estan a punt d'abandonar l'aventura, els protagonistes sempre topen amb màgiques sorpreses, llegendàries i enlluernadores, que els injecten noves dosis d'empenta i energia. 

La mítica cascada de la Cola de Caballo
a la capçalera de la Vall d'Ordesa

Però una clàssica història d'aventures no seria tal sense unes gotes d'emoció, risc i suspens...

Grimpant entre cadenes per la paret vertical de les Clavijas de Soaso, 
amb la Cola de Caballo al fons

I després de les fortes emocions i l'esforç, tota aventura que es vulgui anomenar així necessita uns moments de pausa, amb escenes de relaxació i somriures, entre gotes d'humor desgranades a recer de tots els perills.

Fem nit a un dels clàssics del Pirineu, el refugi de Góriz,
el refugi amb més pernoctacions de tot el Pirineu

Però el descans dels herois de les històries d'aventures mai és llarg, i quan les primeres llums del dia ja pentinen els impressionants paisatges, ells ja fa estona que caminen decidits a assolir el seu repte aventurer.

La Vall d'Ordesa va quedant cada cop més avall

I abans de la gran escena final sempre hi ha uns moments de calma tensa, com un oasi enmig d'un desert...

El Lago Helado, ja als 3.000 metres, acull encalmat els excursionistes,
 abans de l'intens atac final cap al cim del Monte Perdido

La majestuositat, la temença i la mitificació són els ingredients de les escenes finals més tradicionals de les aventures de sempre.

La mítica i temuda Escupidera és la canal per on es fa l'atac final al cim,
malauradament famosa per ser el punt de tots els Pirineus que més vides s'ha endut

I és llavors quan els intrèpids aventurers treuen el millor de si, esbufegant, suant, patint i apretant les dents, lliuren un autèntic espectacle visual i físic contra tots els elements.

Una corrua d'excursionistes al bell mig de l'Escupidera,
vigilats pel cim del Monte Perdido, que és la mola rocosa de la dreta

Finalment, com en tota bona i clàssica pel·lícula d'aventures, i aquesta n'és una (suposo que no ho dubtaveu!), els valents protagonistes vencen totes les adversitats i aconsegueixen assolir aquell tresor que el mapa del principi els havia indicat.

I l'espectacle final és digne de ser oscaritzat en tots les categories possibles...

Cap al sud, l'enclotada Vall d'Ordesa, 
les moles calcàries més altes d'Europa i l'infinit en la mirada

Cap al nord, els occitans circs de Gavarnie i Estaubé, als nostres peus,
 engolits absolutament pels núvols i les boires, que nosaltres sobrevolem

És en aquests moments de glòria aventurera quan hi ha temps per a petites dosis de nostàlgia d'altres clàssiques aventures ja passades...

El retorçat Cilindro (3.325 mts), que apunta a una futura nova seqüela aventurera,
 no aconsegueix amagar el colossal Vinhamala (3.298 mts), un dels grans senyors dels Pirineus,
 i la seva glacera, escenari de passades aventures excursionistes extraordinàries

I entre somriures, bromes fàcils i clucades d'ull a l'espectador, els intrèpids herois sempre retornen allà on havien iniciat l'aventura, curulls d'orgull i satisfacció!

L'espectacular Vall d'Ordesa acull els darrers fotogrames d'aquesta aventura

I això és tot? No!

I és que una història d'aventures, no és història ni és aventura, si no hi ha un bon potxó romàntic al final d'aquesta, tal i com manen tots els cànons de les grans aventures d'ahir, d'avui i de sempre!

D'aquí

THE END