diumenge, 31 de juliol de 2011

El meu vell Fujitsu Siemens

Et dedico aquest post

Avui m'acomiado del que, durant sis anys, ha estat el meu company de fatigues informàtiques. Un Fujitsu Siemens que, comprat l'any 2005, m'ha ajudat a treure endavant postgraus, màsters i cursos diversos i feines professionals i no professionals. Hem viatjat a llocs preciosos i hem ballat plegats en un munt de festes. Ens hem emocionat junts fent escrits per padrinatges d'amics irrepetibles i, molt especialment, per aquest germà meu que, enguany, per fi, ha decidit casar-se amb la meva cunyada preferida. En altres escrits per a la Festa Major del meu poble ens hem divertit i ens hem reivindicat com a nació, i com a ferrenys pagesos del Mig Segre. M'ha ajudat a escriure preciosos mails de foll enamorat i m'ha bressolat en el moment d'escriure'n d'altres d'esquinçament de vestits i sentiments. I aquests últims anys, de la maneta, hem descobert i ens hem endinsat al món de les xarxes socials i, darrerament i de forma molt especial, a la blogosfera amb tots vosaltres.

Mai de la vida m'ha deixat penjat... bé, menteixo, un cop. Un únic cop el meu portàtil va decidir quedar-se negre i sense respondre per més que apretés el reset, el ctrl+alt+supr o li etzibés les primitives (però sorprenentment a voltes encara efectives) clatellades pertinents.

Sobreescalfament. Aquest va ser el diagnòstic llavors. El portàtil s'havia sobreescalfat perquè el ventilador s'havia aturat i la febre li havia pujat molt... a saber quins webs deuria estar mirant perquè agafés aquesta calorada...

Però res, uns pocs dies ingressat al taller i cap a casa. I mai més no s'ha tornat a posar malalt!

Ell ha estat el meu primer portàtil i fou una de les meves primeres compres de certa entitat econòmica. Ara, però, ja fa gairebé un any que mostra símptomes de voler jubilar-se, així que, per fi, he decidit deixar descansar el meu vell portàtil amic. Gràcies per tot, de tot cor.

I aquest post que esteu llegint ja no l'escric des del meu antic Fujitsu, ja no. Aquest post ja l'estic escrivint des de la nova criatura que ha entrat a casa aquesta setmana... he comès el pecat capital... he mossegat la poma prohibida!

Nyam!

Doncs sí, després de quinze anys de PC's, barallant-me amb les finestres del Windows i els seus misteris he decidit passar-me al món dels Mac! Alguns ho aplaudireu, d'altres em maleireu els ossos... l'eterna discussió Gates vs Jobs...

Però ara ja està fet! Així que, des d'ara, aquest és el meu nou portàtil i espero que, com a mínim, n'acabi tenint el mateix bon record que el meu vell Fujitsu Siemens ha deixat en mi.

PD: Si aquests dies no em veieu tan actiu, no patiu, senzillament és que m'estic esbarallant amb els misteris d'Apple i els seus Mac...

dimarts, 26 de juliol de 2011

Alta ruta del Capcir (i jornada 5)

I arriba per fi el darrer dia de la ruta trescada pel Capcir durant cinc intensíssimes jornades de bon excursionisme!.

Ens llevem cansats però amb empenta doncs avui, a més, ascendirem el cim culminant de tota la ruta, l'autèntic far i emblema d'aquestes contrades i el cim més alt de la Catalunya Nord, el Pic Carlit, de 2.921 metres.

Així doncs, esmorzem ben d'hora al refugi de la Bollosa i a caminar s'ha dit!

JORNADA 5 (Refugi de la Bollosa - Porté-Pimorent)
+ de 19 quilòmetres
7:25 minuts
900 metres de desnivell pujant
1.400 metres de desnivell baixant

Desenes d'estanys ens bressolen de camí cap al Carlit, com el de la Comassa,
enmig d'un joc de llums, boires i un silenci i una màgia corprenedors

Apropant-nos al Carlit (que treu el nas a l'esquerra)
el paisatge es vesteix amb gales lunars i un vent solitari que dota de majestuositat l'entorn

Des del cim del Carlit la vista és senzillament espectacular!
La panoràmica sobre l'estany de Lanós (trescat el primer dia - clica aquí -) és única

I arriba l'hora de baixar pel vessant oposat del que hem pujat.
Ens espera una tartera gegant amb un espectacular pendent... glups!

Finalment aconseguim completar el descens del Carlit.
Mirem enrere i veiem la gegantina tartera per la qual hem fet la baixada!
Un autèntic senyor dels Pirineus...

I ja retrobem el camí agafat el primer dia que, entre la ginesta que ho grogueja tot,
ens durà al punt de partida de l'Alta Ruta del Capcir, a Porté-Pimorent

I fins aquí l'Alt Ruta del Capcir!

Espero que els que m'heu acompanyat en totes aquestes jornades blogairo-excursionistes hagueu pogut copsar, ni que sigui una mica, la màgia i l'espectacularitat del Pirineu (potser us hauré fet suar un xic i tot!).

Salut i muntanyes!

dimecres, 20 de juliol de 2011

Camps romput

Una amable, una trista, una petita pàtria, entre dues clarors...

Entre ombres crema, per fi, el darrer ninot de València

Dans l'ombre, dans les yeux, dans l'incendie du bois...

Fragments de Coral Romput de Vicent Andrés Estellés


diumenge, 17 de juliol de 2011

Homo homini lupus est

L'anomenada Banya d'Àfrica es troba en una situació absolutament desesperada

Avui, d'entre la munió de notícies que omplen els diaris, he llegit aquest titular: 


Una salvatjada. Una autèntica atrocitat.

Àfrica, massa sovint, ens "regala" notícies devastadores com aquesta, i potser per això, ja ens hi hem avesat massa fàcilment. Nosaltres mateixos, així, caiem en l'anàlisi fàcil de les causes que originen aquestes males noves: corrupció, inestabilitat política, societats violentes, eternes guerres civils i no civils, les dures condicions climàtiques de l'Àfrica o, per exemple, la sequera que està patint actualment la Banya d'Àfrica.

"Poques vegades els occidentals han donat aquestes mostres de ceguesa, indiferència i cinisme com ara. La seva ignorància de les realitats és impressionant. I així és com s'alimenta l'odi"

(Jean Ziegler, informador especial de l'ONU sobre el Dret a l'Alimentació entre el 2000 i 2008. Extret d'aquí)

Certament, a l'anomenada Banya d'Àfrica (Kenia, Somàlia, Eritrea, Etiòpia i Djibouti), actualment, s'està produint aquesta malèfica conjunció de factors i la sequera n'ha estat el detonant.

Ara bé, a vegades cal gratar una mica més enllà de la superfície i apareixen causes molt més malèvoles, molt més profundes, i molt més horroroses.

"Els especuladors més rics del món (Goldman Sachs, Deutsche Bank, Merrill Lynch...) han creat un casino on les fitxes són els estómacs de centenars de milions de persones innocents. Han apostat que augmentaria la fam i han guanyat"

(Johann Hari, periodista i analista internacional. Extret d'aquí)

La darrera gran crisi alimentària i humanitària, prèvia a l'actual, esdevinguda durant els anys 2007 i 2008 té un dels seus puntals en l'entrada al mercat alimentari, a partir de l'any 2006, dels especuladors econòmics, citats abans, que, cercant maximitzar guanys en un mercat més estable i segur, després de la caiguda dels mercats tecnològics i immobiliaris, varen centrar les seves inversions i especulacions en els preus dels aliments.

Això va portar com a conseqüència una escalada de preus dels productes alimentaris més bàsics que va dur 200 milions de persones (dos-cents milions!) a la desnutrició i a la fam.

Font: The unnutural coupling. Food and global finance (2009)

La primavera del 2008 els preus, misteriosament, varen tornar a uns nivells similars previs a l'escalada d'aquells dos darrers anys. El motiu? La situació financera interna als Estats Units va empitjorar tant que els especuladors van haver de retallar les seves inversions en el mercat alimentari mundial per a cobrir les pèrdues internes en el seu propi país.

En el mateix article ja citat de Johann Hari, ara fa just un any, ja es preguntava:

"Si no es torna a regular (el mercat alimentari mundial) és només qüestió de temps que tot això torni a succeir. Quant de temps durarà? Quantes persones matarà la propera vegada?"

Doncs bé, la resposta ja la tenim ara i aquí. Només cal que, aquests dies, anem obrint els nostres portàtils, iPads, smartphones o fullegem els diaris mentre assaborim un cafè amb gel a la fresca d'una terrassa, tot preguntant-nos si ja hem fitxat en Cesc per 35 o 40 milions d'euros.

Cada cop estic més tristament convençut que, com ja es va concloure fa molts anys, als inicis del racionalisme:

Homo homini lupus est, o el que seria el mateix, "l'home és un llop per a l'home" 
(Plaute, 254 aC - 184 aC).

Va, per acabar amb millor sabor de boca us deixo aquesta cançó amb un títol ben optimista, "Happy ending", i una melodia suau i èpica que encomana energia i ganes de viure!



"This is the hardest story that I've ever told
no hope, no love, no glory
happy endings gone forever more
I feel as if I'm wasted
and I'm wastin' every day"

La podrien cantar aquests 12 milions d'africans... a vegades cal gratar una mica més enllà de la superfície.
_________________________________________________________


Ara bé, només amb la lectura del citat i colpidor article de Johann Hari, us podreu fer una idea força acurada de l'atrocitat especulativa sobre el mercat alimentari mundial. Us el recomano de veritat.

divendres, 15 de juliol de 2011

Colom català!

Archivo:Peter Falk Columbo.JPG
L'Inspector Colombo/Colom
Fa unes setmanes que l'irrepetible Inspector Colombo ens va deixar (quantes tardes de glòria detectivesca m'havia regalat aquell home, en les reposicions estiuenques que en va fer TV3!)

Una de les característiques més personals de l'inspector (i de l'actor, Peter Falk, que es posava a la seva pell), a part de la seva perenne gavardina que no devia rentar mai, era la seva veu particularment rogallosa. 

El que no sabia és que, a més.... era català!. La meva teoria es basa en el vídeo que va passar TV3 per difondre la notícia de la seva mort. 

"Amb la seva veu rogallosa..." anuncia la professional periodista després de sentir l'Inspector Colombo (Peter Falk) parlant... en un excel·lent català normatiu!

Així, amics meus, estic en disposició d'afirmar als quatre vents que l'Inspector Colombo, ai perdó, l'Inspector Colom era més de la ceba que l'Heribert Barrera! És més, puc sentenciar que en Colombo era descendent directe d'un altre Colom/Colombo famós... en Cristòfor!, quedant, per tant, confirmada també la teoria de la catalanitat del descobridor de les Amèriques!

Sort, doncs, de la magnífica "Banda Sonora Original" (BSO) del vídeo realçant la característica veu rogallosa d'en Peter Falk (la "seva veu"?) interpetant l'Inspector Colombo Colom, si no, aquest secret se n'hauria anat amb ell, a la tomba, pels segles dels segles.

Adéu-siau Inspector!

dimecres, 13 de juliol de 2011

Alta ruta del Capcir (jornada 4)

I encetem la penúltima jornada! La tempesta del dia anterior ha deixat el cel net i clar i el dia transparent, fresc i amè per a fer els primers cims de la ruta, el Petit Peric (2.690 mts) i el Puig Peric (2.810 mts). Malgrat això és possiblement la jornada més senzilla, doncs és curta i els citats cims són força fàcils d'ascendir.

12,5 quilòmetres aprox.
7 hores (incloent aturades als cims i una bona migdiada als peus del llac de la Bollosa!)
+ de 700 mts de desnivell pujant
1.000 mts de desnivell baixant

Les primeres llums del dia il·luminen els Perics des del refugi de Camporells

Des del cim del Puig Peric, a llevant, observem el Petit Peric

Des del cim del Puig Peric, a ponent, muntanyes i més més muntanyes...

I cap al sud, l'estany de la Bollosa... i el corprenedor paisatge que ens aclapara

Ja baixats del Puig Peric val la pena mirar enrere i fer una darrera ullada
per a veure la seva senyorívola presència

I ja arribant a la Bollosa ens sorprenen, rere la ginesta,
unes aigüestortes encisadorament sinuoses

Vinga ànims! Les forces ja justegen però només ens manca una jornada!

Continuarà...

diumenge, 10 de juliol de 2011

I aprenc a dir que No

Tal dia farà un any...


I aprenc a dir que No


Amollo en la nit
la veu amarga o
la veu esperançada


I aprenc a dir que No


Qua ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils.


I aprenc a dir que No


Montserrat Abelló
Del poemari "Dins l'esfera del temps"

dimarts, 5 de juliol de 2011

Jo de gran vull ser "aixins"

Una corrua d'avis arrecerant-se de l'espetec del sol estiuenc a l'ombra d'una església

Avui al matí, per motius laborals, he hagut de desplaçar-me fins a Olesa de Montserrat. He calculat malament el temps de desplaçament i he arribat massa aviat, així que he decidit entrar a un bar qualsevol a per un cafè amb llet i així fer temps i acabar de desvetllar-me.

Quan he entrat no hi havia ningú més al bar fora d'una parella de jubilats que fullejaven els mil-i-un diaris escampats per la taula, esportius i no esportius.

A poc a poc i un per un s'han anat unint a la colla fins a quatre jubilats més i, en un moment, s'ha format una autèntica cimera del G6, cimera que es notava que és de freqüència diària, al mateix lloc i a la mateixa hora.

Així, en bell catalanesc modelat molt suaument per un cert deix característic de la parla d'aquestes terres de contraforts montserratins, han anat pentinant l'actualitat dels diaris en una conversa àgil, ràpida i curulla d'un humor fi i enginyós, en un pim-pam de rèpliques i contrarèpliques en certs moments esplendoroses.

S'ha començat la cimera pel repàs de l'actualitat esportiva, tocant en primer lloc la victòria d'en Djokovic a Wimbledon (ja se li han pujat els fums al cap!) i seguint pel mal començament d'en Contador al Tour (si és "muntanyeru! a les etapes de muntanya li treurà cinc minuts! Calla! No en teniu ni idea!).

Després s'ha encarat la crònica internacional i l'estrambòtic cas "Stroskan" (diuen que als passadissos dels hotels hi havia muntanyes de s...n Calla boig! Que em faràs ennuegar! És ben boig aquest "Antoniu"), per a prosseguir, a posteriori, amb la política estatal i catalana, centrada, malèvolament, sobre el PP, amb comentaris sobre el morro (literal i figurat) de personatges com la Pajín i la Cospedal (de morros ja en tenim una aquí, no cal anar a buscar-la allà...).

Hem seguit per la part de societat i els horaris fora de lloc de les revisions del cotxe (em donaven hora a dos quarts de vuit! Si home! Encara em faran llevar a quarts de cinc de la matinada!).

I el punt culminant de la reunió ha vingut amb la crònica de successos i notícies locals.

- A la meva néta li van regalar una "fandilla"... collons! jo em pensava que era un mocador de mocar!
- Per això se n'ha anat a la merda el tèxtil!

Una lliçó mestra sobre la crisi d'un sector industrial en hores baixes.

Aquests avis són, sens dubte, un pou de saviesa, mestres del gai saber. Estaran jubilats però són uns professionals, uns doctors en l'art d'encarar la vida amb humor i optimisme.


Jo de gran vull ser "aixins"...

dissabte, 2 de juliol de 2011

Alta ruta del Capcir (jornada 3)

I prosseguim allà on ens havíem quedat! La jornada es plantejava amb unes previsions de pluja al matí i tempestes a l'"après-midi". Així que vam decidir sortir ben d'hora (a les 7 del matí en punt ja estàvem caminant!) per tal d'intentar arribar al nostre pròxim refugi abans que les maleïdes previsions de l'"après-midi" es fessin realitat. De totes maneres, teníem tots els números per endur-nos alguna llepada en forma de ruixat...

JORNADA 3 (Refugi d'en Beis - Refugi de Camporells)
11 quilòmetres
5:30 hores
900 mts de desnivell pujant
+ de 650 metres de desnivell baixant

A primeríssima hora del matí i sota un cel amenaçador
encara brillava el sol sobre el Puig de la Grava (dreta) i les Tres Piques Roges (esquerra)

Les ufanoses valls i fondalades i les seves aigües tortes reverdeixen el paisatge
mentre nosaltres tresquem entre el neret que ja amenaça de florir en poques setmanes

Finalment assolim el Coll Terrers que, en aquesta època de l'any,
encara conserva alguna congesta de neu de plàstica bellesa.
En el camí de pujada, però, ja ens va enxampar un bon ruixat!

Davallem cap a la perfectament traçada Vall de Galba

El temps ja amenaça la tempesta prevista per "après-midi" però aconseguim
arribar al refugi de Camporells abans que descarregui una bona calamarsada!